Primer de tot m’agradaria exposar els motius per als quals vaig escollir l’Institut Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat del Vallès, com a centre per a fer les meves pràctiques
Per una banda, quan em vaig plantejar de fer les pràctiques a l’institut va ser perquè donada la meva experiència professional coneixia de forma molt indirecta la tasca educativa que es desenvolupa al centre. Havia sentit a parlar molt bé d’aquest, en tant que s’hi feia una molt bona feina amb tot l’alumnat a nivell d’integració, de suport i seguiment dels alumnes.
Es tracta d’una institució que es planteja i defineix amb una clara opció de treball per a l’èxit de tot l’alumnat, per a la inclusió i per a la igualtat d’oportunitats, i tot això queda recollit en el Projecte Educatiu de Centre. També és un institut que participa en iniciatives del pla per a la millora de centres educatius del Departament d’Educació que tenen per finalitat incrementar els resultats educatius i la cohesió social (PAC). I és dóna suport als projectes d’innovació dels departaments o del professorat i es generalitzen aquests projectes.
El primer contacte amb l’INS Joaquima Pla i Farreras i les primeres sensacions.
Quan vaig anar a l’institut per demanar de fer les practiques ràpidament em van dir que sí i vaig conèixer a l’E.M, la que seria la meva tutora al llarg d’aquestes. Aquesta és una persona molt dinàmica, molt activa... que de seguida va voler explicar-me el que ella fa al centre com a psicopedagoga, i em va explicar de quines activitats podria participar jo.
Ella com a psicopedagoga al centre treballa amb els alumnes de 4t d’ESO l’assignatura de l’orientació professional, en aquest camp és en el que jo podria incidir més en les meves pràctiques. Ella també estava pensant en crear un nou espai per atendre als alumnes que tenen dubtes en relació a què fer l’any vinent. Per això em va dir que podria ajudar-la en la creació d’aquest espai, el Punt d’Orientació.
D’altra banda, l’E.M també fa classe de Formació i Orientació Laboral amb els alumnes de 2n de Batxillerat orientat a Cicles Formatius de Grau Superior.
Els primers dies que vaig estar a l’institut em va semblar que era un lloc molt gran, amb molta gent i que em costaria trobar-hi el meu lloc.
Per una banda és un centre educatiu de secundària, un lloc on hi ha molts professionals treballin-t’hi i molts alumnes que hi estudien.
A nivell de professionals em va semblar que seria difícil sentir-me integrada, ja que són un equip docent d’uns 50 professors, i jo a l’institut hi vaig a fer les pràctiques amb la psicopedagoga, no amb els docents.
D’altra banda, els primers dies que estava a l’institut veia els alumnes com si fossin més grans del que en realitat són, també com si fossin molts més dels que en realitat són. Segurament degut a que era a primera vegada que treballava i estava en contacte amb joves de 13 a 18 anys, aquests em feien respecte, en moments pensava que jo no seria capaç de poder transmetre ni ensenyar res a alumnes d’aquesta edat.
Aquestes sensacions però van ser a priori, a mida que vaig anar establint contacte i relació amb l’institut les primeres impressions van canviar i es van transformar molt.
Sobretot a mida que vaig anar coneixent i participant de les diferents activitats vaig poder gaudir molt de l’experiència.
Com s’ha desenvolupat la meva estada a l’INS Joaquima Pla i Farreras:
Primer de tot m’agradaria comentar el fet que des del primer moment, la meva tutora em va considerar una persona més de l’equip docent i amb la capacitat per desenvolupar les tasques de psicopedagoga que ella realitza, confiant i donant-me llibertat per actuar sota la seva supervisió però de forma autònoma i amb iniciativa. Penso que aquest fet a enriquit molt les meves pràctiques, ja que he pogut participar molt activament de les diferents tasques que la E.M porta a terme a l’institut. D’altra banda, en tot moment m’ha mantingut informada de les programacions i activitats a realitzar, les característiques concretes dels alumnes... això m’ha permès una plena integració en la dinàmica, desenvolupament i funcionament tant del centre, com de les activitats concretes que hem portat a terme amb la meva tutora.
També els alumnes, m’han fet una bona rebuda, en tot moment m’han considerat una “professora” més a l’aula. Tant en els moments de classe, han fet cas i han atès a les indicacions que jo els donava com a l’espai d’orientació han comptat amb mi, i han confiat en les indicacions i orientacions que jo els oferia.
En relació a l’orientació amb els alumnes de 4t d’ESO: L’orientació amb els alumnes de 4t d’ESO s’ha desenvolupat entorn a dues tasques:
- Les classes d’Orientació: Les primeres classes d’orientació a les que
vaig assistir em feia la sensació que jo allà no hi havia d’estar, que allò formava part d’una tasca docent que a mi no em corresponia com a alumna en pràctiques de psicopedagogia, ja que en aquestes, va donar la casualitat que es va desenvolupar realment més una tasca docent que d’orientadora. Es va correspondre amb un període d’avaluació en que els alumnes havien d’entregar les carpetes corresponents a les feines fetes i la meva tutora ho recollia, corregia... Em va costar trobar la relació entre el que veia inicialment i la meva tasca com a psicopedagoga i orientadora.
Un cop finalitzat el període d’avaluació, i quan a les sessions de classe vam començar a treballar en els continguts més específics relacionats amb l’orientació vaig trobar-hi tot el sentit que fins llavors no havia trobat.
Primerament dir, que em va semblar molt adequat i oportú que fos la meva tutora, E.M la responsable de realitzar l’assignatura d’orientació als alumnes de 4t d’ESO. Tot i no ser una tasca que jo hagués considerat a priori que correspongués a un/a psicopedagog/a vaig anar veient com n’era d’adequat que aquesta en fos la responsable. Per una banda ella és l’orientadora i la que coneix millor el contingut que se’ls pot donar a conèixer als alumnes, d’altre banda, durant el desenvolupament de l’assignatura E.M pot anar descobrint i coneixent els interessos i preferències dels alumnes. Informació molt dient per a desenvolupar un veritable tasca orientadora amb els alumnes.
A banda, en aquest context, tot i poder adquirir una actitud activa i participativa m’he hagut de cenyir molt a la programació anual ja dissenyada. Cosa que m’ha impedit poder realitzar propostes i activitats que des del meu punt de vista haurien sigut molt adequades per ampliar i complementar les activitats ja proposades.
- El Punt d’orientació: Amb la creació del Punt d’Orientació ha sigut la
tasca en la que jo he pogut participar de forma més activa i prenent la iniciativa del projecte. Per una banda, jo vaig ser l’encarregada de crear la carpeta amb tot el material necessari per poder realitzar les entrevistes d’orientació als alumnes. El fet de crear la carpeta em va donar seguretat davant el projecte, a diferència de les classes d’orientació en que jo participava d’activitats que no havia preparat, tot i que m’havien informat i explicat, es nota una gran diferència quan realment hi ha hagut participació en la creació. Per una banda perquè la il·lusió amb la que he desenvolupat el projecte ha sigut més gran, ja que d’alguna manera significa la continuació a allò que he iniciat jo. D’altra banda, quan estic davant dels alumnes se quins materials tinc disponibles, on cercar la informació... A banda, al Punt d’Orientació he pogut treballar de forma individual amb els alumnes en un context íntim i personal, en que jo m’he sentit segura i capaç d’afrontar la responsabilitat, i ells s’han sentit tranquils per expressar-se lliurement. Hi ha hagut tutories que he fet conjuntament amb la meva tutora, algunes d’aquestes ha sigut la millor opció, ja que penso que no hauria tingut les eines i les estratègies per a resoldre-les de forma adequada jo sola, ja que no coneixia prou als alumnes en qüestió ni les característiques concretes d’aquests. D’altres però les he fet sola i penso que això m’ha permès sentir-me en confiança, i capaç de donar una resposta adequada, quan coneixia als alumnes i tenia les eines, estratègies i coneixements suficient per a donar resposta als seus dubtes.
En relació a FOL: La meva participació a les classes de Formació i Orientació Laboral ha sigut una de les tasques que he desenvolupat de forma més passiva i com a observadora. Per una banda, la programació d’aquesta estava establerta amb un conjunt d’activitats i projectes ja programats que no han donat peu a que hi hagués espai per a que jo pogués desenvolupar cap intervenció.
La participació en aquesta però m’ha permès observar una tasca més de les que desenvolupa la meva tutora en el centre. Tot i no ser una tasca que es correspongui a la psicopedagogia amb l’observació d’aquestes sessions he pogut formular dues conclusions:
- Per una banda forma part d’una de les tasques que la meva tutora té al
centre, tot i que ella és la psicopedagoga. Per aquest motiu si algun dia jo treballo de psicopedagoga en un institut em puc trobar amb haver de desenvolupar tasques com aquesta.
- D’altra banda, he pogut veure i realment aprendre com es pot portar a
terme i desenvolupar una assignatura de les característiques de FOL fent que els alumnes s’hi enganxin, no se la prenguin com una assignatura densa i avorrida, tot i que en realitat podria ser-ho molt.
D’altra banda he tingut la oportunitat d’estar en contacte i treballar amb alumnes d’una franja d’edat amb la qual no havia treballat mai. Donat que amb els alumnes de 4t d’ESO he estat treballant la Orientació professional i he revisat materials, amb els alumnes de 2n de Batxillerat he pogut compartir informacions que han sigut útils per a ells de cara a la seva projecció de futur. He pogut facilitar informació relativa a la Formació Professional de Grau Superior, cosa que ha sigut de gran utilitat per a molts dels alumnes de 2n de batxillerat amb els que he estat en les classes de FOL. Tot i que aquesta no era una tasca pròpia de la que li correspon a la meva tutora ni fa referència amb l’assignatura, he pogut observar com a ella per vocació li surt treballar a partir del contacte, la confiança, el suport i sempre que calgui facilitant la informació que els alumnes demandin.
Què més he fet?
A banda de participar de forma continua i amb implicació en aquests dos projectes he tingut la oportunitat de poder observar altres activitats i projectes que es desenvolupen i es porten a terme a l’institut. Cosa que m’ha permès comprovar i fer reflexionar sobre la gran quantitat de projectes que en aquest s’hi porten a terme.
Un aspecte que m’ha donat molt per pensar ha sigut arran de conèixer el projecte dóna’m joc. Realment desprès d’haver vist l’actitud dels alumnes em vaig quedar molt sorpresa.
Per una banda em va portar a pensar i reflexionar sobre l’estil i la metodologia educativa que es porta a terme des de l’institut.
Els alumnes desenvolupen el projecte dóna’m joc realment molt motivats, es per això que em vaig adonar que, doncs realment darrera del que jo vaig poder observar en una sola sessió hi ha d’haver un veritable treball, ja sigui per donar un sentit a nivell curricular i formatiu al projecte, com per que els alumnes si sentin vinculats i motivats per portar-lo a terme.
Tot i que al llarg de la meva estada a l’institut només he tingut l’oportunitat d’observar de forma directa aquest projecte n’ha pogut conèixer molts d’altres que porten a pensar i repensar i realment valorar la gran capacitat de treball per a la integració i igualtat d’oportunitats que s’ofereix des del centre educatiu.
