Primer de tot m’agradaria fer referència a la gran dificultat que ha comportat el fet de voler plasmar totes les activitats i tasques realitzades a l’institut, les diferents sensacions i sentiments que aquestes han comportat i els aprenentatges adquirits al llarg d’aquest en un diari de pràctiques.
Com a conclusió general de les practiques el primer a dir, és que ha estat un procés veritablement enriquidor del qual he pogut aprendre moltes coses, tant en el camp professional com el personal.
Per una banda he pogut conèixer quines són les tasques i funcions que la psicopedagoga desenvolupa dins d’un centre d’educació secundària. I, per una altra banda, he pogut conèixer i participar de les tasques que desenvolupa la psicopedagoga com a orientadora amb els alumnes de 4t d’ESO.
D’entrada, quan vaig iniciar les practiques a l’institut, desconeixia quines eren les tasques que podia desenvolupar la psicopedagoga al centre. Quan vaig fer les primeres entrevistes i em vaig començar a familiaritzar amb l’institut vaig anar fent-me una idea d’aquestes. Però no va ser realment fins que vaig començar a treballar i desenvolupar les tasques pròpies de la psicopedagoga que me’n vaig fer una idea real de les tasques que ells desenvolupa.
Inicialment no acabava de veure clar on estava el límit entre la tasca docent i les tasques de la psicopedagoga. Però un cop finalitzat el període de pràctiques he pogut veure l’estreta relació entre desenvolupar com a docent la tasca de l’orientació com a assignatura amb els alumnes de 4t i paral·lelament realitzar un assessorament personal i individual amb els alumnes.
He pogut comprovar la importància de que sigui la psicopedagoga la responsable de realitzar l’assignatura d’orientació amb els alumnes de 4t d’ESO, ja que això li permet elaborar una aproximació i crear vincle amb els alumnes, per tal que en el moment que es realitza un assessorament individual hi hagi una relació de confiança i coneixença mútua. Ja que al llarg de l’assignatura la psicopedagoga ha pogut anar veient les preferències i tendències dels alumnes, i aquests han anat coneixent i creant relacions de proximitat mútua.
Les pràctiques a l’institut també m’han permès establir un primer contacte amb el món de l’orientació professional amb els alumnes de 4t d’ESO, aquestes tasques i funcions, eren desconegudes per mi a nivell pràctic. Ho havia estudiat i treballat en una assignatura de la UOC, Orientació professional, però no havia posat mai en pràctica els coneixements assolits en aquesta.
A nivell d’orientació m’ha calgut fer una cerca d’informació a nivell d’estudis i possibles sortides formatives per a desprès de la ESO. Amb el que m’ha calgut actualitzar molt els meus coneixements. Realitzar aquesta cerca d’informació m’ha fet conèixer moltes eines i buscadors en relació a l’orientació que hi ha a la xarxa.
D’altra banda, el fet de realitzar les tasques d’orientadora a partir d’entrevistes individuals amb els alumnes, m’ha aproximat a la idea més concreta del que jo entenia que feia i/o podia fer una psicopedagoga en un institut. El fet de realitzar aquesta tasca doncs, també m’ha ajudat a aprendre com realitzar entrevistes amb alumnes adolescents. Es a dir, tenir en compte la seva etapa evolutiva, el moment de transició en el que es troben, com calia formular-los les preguntes...
A partir de realitzar les entrevistes d’orientació amb els alumnes i conversar amb la meva tutora de pràctiques he pogut conèixer i aprendre quina és la funció d’un/a orientador/a. Un/a orientador/a és la persona que facilita la informació i les eines perquè siguin els propis alumnes els que, mitjançant la reflexió i l’anàlisi de la situació prengui les pròpies decisions.
Per a que això sigui real, cal que l’orientador/a conegui bé als alumnes, sàpiga com transmetre la informació a cadascun d’ells, perquè ho rebin de manera que puguin fer una reflexió real i adequada a les característiques de cadascun dels alumnes.
Aquest és un aspecte que he hagut de tenir molt en compte en les entrevistes que he realitzat amb els alumnes, ja que moltes vegades aquest han vingut a fer demandes amb l’esperança de que se’ls oferís una resposta definitiva. I sobretot tenir sempre present que la responsabilitat de la presa de decisions no és de l’orientador, aquest aspecte l’ha de tenir tant clar l’alumne com el propi orientador/a.
Tot i no haver participat de forma directa, al llarg de la meva estada a l’institut he pogut conèixer diferents projectes i activitats que en aquest s’hi porten a terme. Aquesta oportunitat m’ha fet reflexionar i valorar la importància d’un treball tan a consciència, d’equip i de cooperació entre professionals com el que es realitza al centre. En aquest hi ha 4 psicopedagoges, una per nivell de la ESO, i cadascuna d’aquestes realitza una assignatura d’una hora setmanal amb cada grup classe del nivell que li correspon, sense pretendre que aquesta tingui una tasca docent exclusiva. D’aquesta manera, igual que la psicopedagoga que m’ha fet de tutora al llarg de les meves pràctiques, poden conèixer i vincular-se amb els alumnes com a figura activa en el seu procés educatiu. I els permet conèixer també les característiques i particularitats de cadascun dels alumnes amb els que treballen. El fet que l’institut treballi amb aquesta línia els dona la possibilitat de realitzar i portar a la pràctica projectes i activitats molt adequades a les necessitats i característiques dels diferents alumnes.
A banda dels projectes i activitats que es desenvolupen al centre que he pogut conèixer i que m’han semblat molt interessants, he pogut comprovar com també s’elabora a partir d’aquest nivell de coneixença dels alumnes l’organització i estructura curricular.
Com a conclusió final m’agradaria destacar la importància que he trobat en relació a les tasques d’orientadora amb els alumnes de 4t d’ESO.
Per una banda, ressaltar la importància docent de realitzar un bon procés informatiu i formatiu als alumnes, perquè ells adquireixin les eines i els coneixement necessaris per a la presa de decisions adequades i responsables. No és possible que els alumnes realitzin una presa de decisions adequades i responsable si no s’ha realitzat amb ells un procés adequat que els permeti l’adquisició i maduresa necessaris per fer front a una elecció com la que han de prendre en aquest moment del seu cicle vital.
D’altra banda, també destacar la responsabilitat de l’orientador en la tasca de realitzar entrevistes individuals, en què s’ajudi a l’alumne a reflexionar de forma conscient les propis possibilitats en referència a les característiques individuals, deixant que sigui l’alumne però el que arribi per ell mateix, amb l’orientació i suport necessaris, a la presa de decisió definitiva.
